BOXA

Vol emmirallar-me sobre el seu cos; fujo.

Em proposa el combat estàtic cos a cos; no em convé, giravolto i danso.

Busca escletxes; les amago.

El punyeter insisteix i no para fins acorralar-me en el seu terreny.

Aleshores m’endinya un ERO que m’envia directe a l’atur; aguanto l’embat i a sobre contraataco fent feinetes en B.

-Sempre com ara -em dic.

M’amenaça amb una denúncia; m’oblido de B.

Ens estudiem, ens temperem; treva? Els espectadors s’avorreixen i protesten:

-Tongo, tongo!

Jo ni cas, però ell sí; ell té mal perdre, i a més a més una reputació terrible per alimentar. Revoltat em clava un cop baix que desgraciat de mi m’enxampa sense defenses. Trec forces d’on puc i li etzibo una tempesta de sessions de quimioteràpia que el tomben a la lona.

-Vull la revenja, vull la revenja! -diu quan se l’enduen.

Assegut a la sala d’espera no tinc cap pressa.

                        

                                                                                  

 Joan Serra i Malla