Vol
emmirallar-me sobre el seu cos; fujo.
Em proposa el
combat estàtic cos a cos; no em convé, giravolto i danso.
Busca
escletxes; les amago.
El punyeter
insisteix i no para fins acorralar-me en el seu terreny.
Aleshores
m’endinya un ERO que m’envia directe a l’atur; aguanto l’embat i a sobre
contraataco fent feinetes en B.
-Sempre com
ara -em dic.
M’amenaça amb
una denúncia; m’oblido de B.
Ens estudiem,
ens temperem; treva? Els espectadors s’avorreixen i protesten:
-Tongo,
tongo!
Jo ni cas, però
ell sí; ell té mal perdre, i a més a més una reputació terrible per alimentar.
Revoltat em clava un cop baix que desgraciat de mi m’enxampa sense defenses.
Trec forces d’on puc i li etzibo una tempesta de sessions de quimioteràpia que
el tomben a la lona.
-Vull la
revenja, vull la revenja! -diu quan se l’enduen.
Assegut a la
sala d’espera no tinc cap pressa.
Joan Serra i Malla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada