a Antoni Tapies.
Visc en un món opac, sense creus, sota
terra. Ja no tinc cos i en prou feines sentiments.
Ara però el taüt que em protegeix s’ha
esquinçat de dalt a baix. Ha cedit a l’embat de la terra amuntegada.
He intuït una escletxa, una oportunitat,
i mi he escolat.
En un altre món, qui sap si he
ressuscitat, qui sap si sóc un pintor malvat reencarnat.
Joan Serra i Malla
