dimarts, 8 de gener de 2013

LA PARELLA


    Si hi ha situacions a la vida que depenen d’un simple fil aquesta és una d’elles.
    Tot va començar ahir al matí pujant al llac de Certascan amb la meva parella i la Joana. No tenia per què ser així, però ell, per culpa d’una bota mal cordada, va acabar l’excursió amb un bon forat al taló.
    Així doncs avui la Joana, ves a saber amb quines intencions, ha tingut l’excusa perfecta per interferir en la nostra relació; no ho hauria dit mai de qui, com ella, sap de sobres que l’un sense l’altre no tenim cap mena de futur. Jo crec que em vol fer la guitza.
    Ara tots dos són al jardí, sota el porxo, a l’ombra, i ella el té a la falda. Poc s’ho pensa que la veig, que des del terrat, ressec al sol, li controlo els moviments.
    Llevat de mi, ningú no té pressa. S’apropen boires, sona un tro amenaçador i comença a ploure de valent. La Joana, ara ho veig clar, em té mania. Es recrea mimant al meu company tot cosint-li el forat del taló i, a mi, la molt harpia, xop a l’estenedor, no em fa ni cas.


                                                                   Joan Serra i Malla