Era ja de nit i ben tard quan tots dos prenien la darrera copa al Cafè del
Centre.
"No entenc com pots dir que no vindràs!"
"Mira, Joan, estic baldat i per postres
demà al matí penco".
"No fotis, Ramon, els patriotes com
nosaltres no li podem fallar al país: demà quants més millor a Barcelona!"
"Tu saps, Joan, que no sóc dubtós... però
ja he pres la decisió!"
En Joan, una mica encès, es va empassar d’un glop la beguda, s’eixugà els
llavis amb el dors de la ma, i just abans de tocar el dos, exclamà:
"Amb gent com tu ja en farem de feina ja!"
L’endemà havent dinat, en Joan
gaudia com mai al manillar de la seva Harley. Amb una estelada al vent i
envoltat de vehicles de tota mena no parava de saludar amb eufòria als qui com
ell feien cua cap a la manifestació. Tot i ple a vessar, molta gent parava al
bar de l’àrea de servei. En Joan també.
"Em pots posar una birra?"
"Un moment, que les cambreres no donem a
l’abast; sort que d’aquí a cinc minuts acabo el torn; no t’imagines les ganes
que tinc d’arribar a casa i relaxar el cos en el jacuzzi. Llàstima
d’haver de prendre el bany de bombolles tota sola..."
Mentrestant, un exhaust Ramon,
convençut a última hora per les paraules del seu amic Joan, camí de Barcelona,
intentava dormir recolzant el cap sobre una senyera plegada contra el vidre de
la finestra de l’autocar. Quan finalment ho aconseguí i gaudia somniant amb un
futur millor, un soroll familiar, de sobte, el va despertar: era el d’una
Harley que circulava a tota velocitat i en sentit contrari a l’autocar, amb
ella arrapada al pilot i una estelada desplegada al vent.
Joan Serra i Malla
