dimarts, 2 d’octubre de 2012

DIADA PARTICULAR


Era ja de nit i ben tard quan tots dos prenien la darrera copa al Cafè del Centre.
    "No entenc com pots dir que no vindràs!"
     "Mira, Joan, estic baldat i per postres demà al matí penco".
     "No fotis, Ramon, els patriotes com nosaltres no li podem fallar al país: demà quants més millor a Barcelona!"
     "Tu saps, Joan, que no sóc dubtós... però ja he pres la decisió!"
En Joan, una mica encès, es va empassar d’un glop la beguda, s’eixugà els llavis amb el dors de la ma, i just abans de tocar el dos, exclamà:
     "Amb gent com tu ja en farem de feina ja!"
      L’endemà havent dinat, en Joan gaudia com mai al manillar de la seva Harley. Amb una estelada al vent i envoltat de vehicles de tota mena no parava de saludar amb eufòria als qui com ell feien cua cap a la manifestació. Tot i ple a vessar, molta gent parava al bar de l’àrea de servei. En Joan també.
     "Em pots posar una birra?"
     "Un moment, que les cambreres no donem a l’abast; sort que d’aquí a cinc minuts acabo el torn; no t’imagines les ganes que tinc d’arribar a casa i relaxar el cos en el jacuzzi. Llàstima d’haver de prendre el bany de bombolles tota sola..."
     Mentrestant, un exhaust Ramon, convençut a última hora per les paraules del seu amic Joan, camí de Barcelona, intentava dormir recolzant el cap sobre una senyera plegada contra el vidre de la finestra de l’autocar. Quan finalment ho aconseguí i gaudia somniant amb un futur millor, un soroll familiar, de sobte, el va despertar: era el d’una Harley que circulava a tota velocitat i en sentit contrari a l’autocar, amb ella arrapada al pilot i una estelada desplegada al vent.   
                                                                   
     Joan Serra i Malla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada