dijous, 22 de novembre de 2012

PLA B


Que fins ara el dia ha estat fluix és evident. Plou, aviat es farà fosc, tinc les butxaques buides i l’estómac no diguem. Amb les soles foradades camino esquivant els bassals de les voreres cap a la solució dels meus mals. Entro al caixer automàtic del Banc Honest. De moment no hi ha ningú. Penjo la gorra just al davant de l’ull de la càmera de seguretat, respiro a pulmons plens, i un cop ben relaxat, controlo l’eina i em limito a esperar que entri la primera víctima. Ja és ben fosc.
-Bona nit -em diu.
-Bones -li contesto a la mulata atlètica, vestida amb un ajustat xandall i que pel cap baix em treu un pam.
Dissimulo tant com puc, mentre de reüll no perdo detall de tots els seus moviments: ara la targeta, ara el pin... Per un moment la seva cara em sona, és més, juraria que la he vist abans. Estigues per la feina, em dic, mentre noto com la navalla a la meva butxaca espera que apareguin els diners per volar cap a el seu coll. L’operació s’allarga, i tot d’una, el cor em comença a bategar com un tambor, les cames em tremolen i les mans em suen de mala manera. Tinc motiu: acabo de reconèixer davant meu la Lola Castaño, campiona del món de taekwondo.
-Que potser li passa alguna cosa? -em pregunta la noia amb un feix de bitllets a la mà.
-No, no senyoreta, és l’emoció del moment.
La por d’un ratolí acorralat per una gata em ressegueix, però no m’arronso i tiro pel dret. Amb un gest sec, molt contundent i automatitzat, trec de dins la butxaca de darrera el pantaló allò que tinc a punt; amb tota naturalitat, bolígraf en ma, li demano un autògraf.

                                                                   Joan Serra i Malla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada