Avui, a la Casa Rosada, Aníbal
Torre, alies ‘Palermo’, veterà de la campanya de recuperació de les Islas
Malvinas, després d’anys d’amnèsia històrica i institucional, rebrà un
homenatge i també una medalla.
L’endemà, quan tot hagi passat, ‘Palermo’
tornarà a fer vida normal. Pisparà tantes carteres com calgui als turistes
refiats que transitin pel carrer Florida. Volarà més d’una càmera digital al
voltant del Café Tortoni. A mitja tarda, abans que apareguin els col·legues de
Boca, cercarà negocis amagats entre les deixalles del mercat de San Telmo. A
darrera hora, amb l’estómac trist i poc visitat, rematarà la feina demanant
caritat pels parcs de Recoleta tot sentint molta enveja dels gossos de pèl
lluent passejats per criats.
Ara a Villa 31, després d’una nit de
juliol al ras, ‘Palermo’, glaçat sota un fanal i amb olor a gos mullat,
desperta en un llit de cartons; cada dia, una mica més mort, no entén per a què
va tornar a néixer al pont de la nau Alférez Sobral, quan el míssil anglès va
matar tots els seus companys.
Joan
Serra i Malla
Trist però cert. Genial aquest microrelat :)
ResponEliminaSara:
EliminaUn crit a favor dels milers de 'Palermos Anònims'!
M'he fet seguidor del teu blog; yupiii!